Mesura de gra

Època Medieval

Segle XV
Diferents dimensions
Ceràmica comuna de pasta oxidada, no vidrada
Santes Creus de Rodes (el Port de la Selva) Dipòsit del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Dimensions: 9 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular i vora exvasada. La base és plana i presenta una nansa fins a l'alçada del coll. Hi ha decoració acanalada al coll.

Dimensions: 11,5 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular i vora lleugerament exvasada. La base és plana i presenta una nansa fins a l'alçada del coll.

Dimensions: 7 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular més estreta a la vora, amb la base plana i una nansa arran del llavi, a la part superior del cos.

Presentem tres recipients de ceràmica que tenen la particularitat de ser mesures estandarditzades de capacitat per a algun tipus de líquid o cereal de gra fi. Específicament, en el cas dels líquids, una de les mesures és equivalent a un porró; l’altra, a un petricó, mentre que del darrer recipient no coneixem el nom concret de la mesura, però és exactament la meitat d’un porró. Així doncs, són unes mesures de petita capacitat que estarien relacionades amb la venda al detall en el mercat que se celebrava cada diumenge al poble de Santa Creu ja des del segle XII i que va tenir una certa importància als segles XIV i XV, atès que aplegava gent de Llançà, la Selva de Mar, Pau, Palau – Saverdera i Vilajuïga.

Des de l’inici de les activitats d’intercanvi, cada poble, cada cultura, va anar forjant un peculiar sistema de pesar, amidar i mesurar. Aviat, però, sorgiren dos problemes: el caràcter estrictament local de les unitats de mesurament (cosa que dificultava l’intercanvi comercial) i la total arbitrarietat del sistema basat en mesures humanes: el peu, el colze… Pesos de diferent material i recipients molt particulars feien inviable l’establiment de comparacions efectives i per això no és estrany que, tot i mantenir-se la validesa local de les mesures, hi hagués una preocupació constant per fixar patrons: vares, pesos o recipients que servissin de model o unitat.

Les mesures de petita capacitat de Santa Creu tenen unes marques de grafit que s’han interpretat com a senyals de validació. La major part de les mesures eren validades pel mostassaf, un magistrat encarregat de vetllar per la qualitat, el preu i les mesures del mercat a fi de mostrar que no hi havia frau en la capacitat i que les mesures eren correctes a tot el territori de la Corona d’Aragó.

És molt probable que les mesures de Santa Creu no seguissin específicament cap patró de Barcelona, atès que els mercats de la zona tenien mesures pròpies fixades segons el patró del mercat de Castelló d’Empúries, i que la seva validació fos encarregada al celler o cambrer del monestir de Santes Creus, del qual depenia jurisdiccionalment el poble de Santa Creu.

Segle XV
Diferents dimensions
Ceràmica comuna de pasta oxidada, no vidrada
Santes Creus de Rodes (el Port de la Selva) Dipòsit del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Dimensions: 9 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular i vora exvasada. La base és plana i presenta una nansa fins a l'alçada del coll. Hi ha decoració acanalada al coll.

Dimensions: 11,5 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular i vora lleugerament exvasada. La base és plana i presenta una nansa fins a l'alçada del coll.

Dimensions: 7 cm (h), vora de 4,6 cm de diàmetre.
Petita gerreta de cos globular més estreta a la vora, amb la base plana i una nansa arran del llavi, a la part superior del cos.

Presentem tres recipients de ceràmica que tenen la particularitat de ser mesures estandarditzades de capacitat per a algun tipus de líquid o cereal de gra fi. Específicament, en el cas dels líquids, una de les mesures és equivalent a un porró; l’altra, a un petricó, mentre que del darrer recipient no coneixem el nom concret de la mesura, però és exactament la meitat d’un porró. Així doncs, són unes mesures de petita capacitat que estarien relacionades amb la venda al detall en el mercat que se celebrava cada diumenge al poble de Santa Creu ja des del segle XII i que va tenir una certa importància als segles XIV i XV, atès que aplegava gent de Llançà, la Selva de Mar, Pau, Palau – Saverdera i Vilajuïga.

Des de l’inici de les activitats d’intercanvi, cada poble, cada cultura, va anar forjant un peculiar sistema de pesar, amidar i mesurar. Aviat, però, sorgiren dos problemes: el caràcter estrictament local de les unitats de mesurament (cosa que dificultava l’intercanvi comercial) i la total arbitrarietat del sistema basat en mesures humanes: el peu, el colze… Pesos de diferent material i recipients molt particulars feien inviable l’establiment de comparacions efectives i per això no és estrany que, tot i mantenir-se la validesa local de les mesures, hi hagués una preocupació constant per fixar patrons: vares, pesos o recipients que servissin de model o unitat.

Les mesures de petita capacitat de Santa Creu tenen unes marques de grafit que s’han interpretat com a senyals de validació. La major part de les mesures eren validades pel mostassaf, un magistrat encarregat de vetllar per la qualitat, el preu i les mesures del mercat a fi de mostrar que no hi havia frau en la capacitat i que les mesures eren correctes a tot el territori de la Corona d’Aragó.

És molt probable que les mesures de Santa Creu no seguissin específicament cap patró de Barcelona, atès que els mercats de la zona tenien mesures pròpies fixades segons el patró del mercat de Castelló d’Empúries, i que la seva validació fos encarregada al celler o cambrer del monestir de Santes Creus, del qual depenia jurisdiccionalment el poble de Santa Creu.