Àmfores vinàries de tipus Dressel 2-4

Prehistòria i història antiga

Hispània romana
Ceràmica a torn
Partida de la Carrova, Amposta (Montsià) Dipòsit del Museu de les Terres de l’Ebre

Les àmfores, cedides pel Museu de les Terres de l’Ebre, van ingressar al Museu d’Història de Catalunya l’any 1996. Aquests contenidors van ser trobats als anys seixanta i procedien de la partida de la Carrova, al terme municipal d’Amposta. S’exposen a la sala dedicada a la romanització del territori de la Catalunya actual, i en concret aquest tipus d’àmfora estava destinada al transport de vi. Són objectes que ens parlen de l’intens comerç que hi havia entre les diferents províncies romanes.

Amb el nom de la Carrova es coneix una partida del terme municipal d’Amposta, dominada per una imponent torre medieval, situada a uns quatre quilòmetres aigües amunt del riu Ebre. A l’entorn de la torre hi ha un important conjunt arqueològic d’època ibèrica tardana, una necròpolis romana i una vil·la amb pervivència als segles I-V. Es desconeix el punt exacte on es van trobar les dues àmfores exposades, tant podien procedir de la vil·la com d’alguna de les necròpolis documentades. Sabem, però, que en alguns dels enterraments s’hi havien dipositat ofrenes formades per una gerra o àmfora, un vaset i una llàntia.

L’àmfora va ser el contenidor clàssic per al transport, per via marítima, de vi i oli, així com de les conserves de peix —el garum. El disseny de les àmfores i sobretot la seva base, acabada en punta, permetia estibar la càrrega clavant-la a la sorra que hi havia al fons de la bodega del vaixell, que altrament servia per assegurar l’estabilitat de l’embarcació. Les nanses facilitaven l’ús de ganxos per manipular-les. Atès que el pes de les àmfores i seu contingut podia superar els cinquanta quilos, normalment feien falta dues persones per aixecar-les.

La forma de les àmfores podia variar en funció del tipus de producte que contenia, i anava de la forma globular de les àmfores que portaven l’oli de la Baetica —conegudes com a Dressel 20—a la forma més estilitzada de les que transportaven el vi —entre les quals hi ha la coneguda com a Dressel 2-4. La tipologia de les àmfores, com és lògic, influïa en la capacitat i en el pes total. Un mateix tipus d’àmfora pot variar lleugerament quant al pes i la capacitat; en el cas de les usades per al transport d’oli s’han trobat exemplars que han arribat a un pes de cent quilos —trenta quilos de l’àmfora més setanta litres d’oli—, però n’hi ha de més lleugeres, com les destinades al transport de vi, que poden arribar a tenir un pes total d’uns quaranta quilos —quinze quilos de l’àmfora més una capacitat de vint-i-un a vint-i-sis litres de vi.

Si hem pogut arribar a aquest coneixement sobre la capacitat i el pes de les àmfores, així com del tipus de producte que contenia, és gràcies als tituli picti, és a dir, les inscripcions pintades en el cos de l’àmfora, on es detalla la informació sobre el pes de l’àmfora, el pes del contingut, la classe de producte que conté, l’elaborador, el destinatari, etc. Fins i tot indica, en el cas del vi, la classe de vi o el cep del qual s’ha obtingut. No hem de confondre aquesta informació amb la marca del taller que ha fabricat l’envàs, que es feia amb un segell abans de la cocció (ante cocturam). D’entre aquests tallers destaquem el de l’Aumedina, a Tivissa, d’on sortien les àmfores marcades amb el segell «TIBISSI». Sembla sorprenent que el nom d’un productor d’àmfores hagi perdurat dos mil anys en el nom de la població de Tivissa.

Hispània romana
Ceràmica a torn
Partida de la Carrova, Amposta (Montsià) Dipòsit del Museu de les Terres de l’Ebre

Les àmfores, cedides pel Museu de les Terres de l’Ebre, van ingressar al Museu d’Història de Catalunya l’any 1996. Aquests contenidors van ser trobats als anys seixanta i procedien de la partida de la Carrova, al terme municipal d’Amposta. S’exposen a la sala dedicada a la romanització del territori de la Catalunya actual, i en concret aquest tipus d’àmfora estava destinada al transport de vi. Són objectes que ens parlen de l’intens comerç que hi havia entre les diferents províncies romanes.

Amb el nom de la Carrova es coneix una partida del terme municipal d’Amposta, dominada per una imponent torre medieval, situada a uns quatre quilòmetres aigües amunt del riu Ebre. A l’entorn de la torre hi ha un important conjunt arqueològic d’època ibèrica tardana, una necròpolis romana i una vil·la amb pervivència als segles I-V. Es desconeix el punt exacte on es van trobar les dues àmfores exposades, tant podien procedir de la vil·la com d’alguna de les necròpolis documentades. Sabem, però, que en alguns dels enterraments s’hi havien dipositat ofrenes formades per una gerra o àmfora, un vaset i una llàntia.

L’àmfora va ser el contenidor clàssic per al transport, per via marítima, de vi i oli, així com de les conserves de peix —el garum. El disseny de les àmfores i sobretot la seva base, acabada en punta, permetia estibar la càrrega clavant-la a la sorra que hi havia al fons de la bodega del vaixell, que altrament servia per assegurar l’estabilitat de l’embarcació. Les nanses facilitaven l’ús de ganxos per manipular-les. Atès que el pes de les àmfores i seu contingut podia superar els cinquanta quilos, normalment feien falta dues persones per aixecar-les.

La forma de les àmfores podia variar en funció del tipus de producte que contenia, i anava de la forma globular de les àmfores que portaven l’oli de la Baetica —conegudes com a Dressel 20—a la forma més estilitzada de les que transportaven el vi —entre les quals hi ha la coneguda com a Dressel 2-4. La tipologia de les àmfores, com és lògic, influïa en la capacitat i en el pes total. Un mateix tipus d’àmfora pot variar lleugerament quant al pes i la capacitat; en el cas de les usades per al transport d’oli s’han trobat exemplars que han arribat a un pes de cent quilos —trenta quilos de l’àmfora més setanta litres d’oli—, però n’hi ha de més lleugeres, com les destinades al transport de vi, que poden arribar a tenir un pes total d’uns quaranta quilos —quinze quilos de l’àmfora més una capacitat de vint-i-un a vint-i-sis litres de vi.

Si hem pogut arribar a aquest coneixement sobre la capacitat i el pes de les àmfores, així com del tipus de producte que contenia, és gràcies als tituli picti, és a dir, les inscripcions pintades en el cos de l’àmfora, on es detalla la informació sobre el pes de l’àmfora, el pes del contingut, la classe de producte que conté, l’elaborador, el destinatari, etc. Fins i tot indica, en el cas del vi, la classe de vi o el cep del qual s’ha obtingut. No hem de confondre aquesta informació amb la marca del taller que ha fabricat l’envàs, que es feia amb un segell abans de la cocció (ante cocturam). D’entre aquests tallers destaquem el de l’Aumedina, a Tivissa, d’on sortien les àmfores marcades amb el segell «TIBISSI». Sembla sorprenent que el nom d’un productor d’àmfores hagi perdurat dos mil anys en el nom de la població de Tivissa.