Ampul·la de sant Menna

Prehistòria i història antiga

Antiguitat tardana. Segles IV-VII
Dimensions: 10 x 6,2 cm
Ceràmica a motlle
Probablement procedent d’Abu Mena, Alexandria (Egipte) Comodat del Museu Episcopal de Vic

Aquest exemplar d’ampul·la de pelegrí es presenta a la sala d’antiguitat tardana de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, gràcies al préstec del Museu Episcopal de Vic. El flascó és una mostra dels records de pelegrinatge dels fidels als centres de devoció cristians, concretament a Abu Mena, a Egipte, un dels més cèlebres de l’antiguitat. Sovint a les ampul·les s’hi posava aigua o oli de les llànties que cremaven davant dels sepulcres dels sants.

L’ampolleta de ceràmica data dels segles IV i VII i molt probablement procedeix d’Abu Mena, una ciutat pròxima a Alexandria (Egipte) que va esdevenir un important nucli de pelegrinatge a l’antiguitat tardana dedicat a sant Menna. El fet que siguin objectes relacionats amb els camins i que el pelegrí se les pengés al coll i continués el viatge explica que sovint es trobin lluny del seu lloc d’origen. 

En aquest flascó s’hi representa, tant a l’anvers com al revers, sant Menna vestit de soldat amb els braços estesos en forma de creu i dos camells, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra, que li llepen els peus. Al voltant del sant, un cercle en forma de rosari emmarca l’escena. Aquesta representació està relacionada amb la llegenda de la vida i el martiri del sant.

Segons la llegenda Menna va néixer a Egipte l’any 285, prop de Memfis. Els seus pares eren cristians molt devots i lliurats a la pràctica ascètica. Als quinze anys, Menna es va allistar com a soldat a l’exèrcit romà i va marxar a Algèria. A causa de la persecució de Dioclecià, va abandonar l’exercit i es va retirar al desert per viure com un eremita, i s’hi va estar cinc anys. Després, va deixar el desert i va començar a predicar el cristianisme entre els pagans fins que el van empresonar i martiritzar.

El cos de Menna va ser llançat al foc, però no va sofrir danys i va ser portat a Alexandria i, posteriorment, carregat amb camell cap al desert. El camell en el qual viatjava es va aturar en un lloc i no va voler avançar més: en aquell punt és on va ser enterrat el cos del sant. Al voltant d’aquest indret va créixer una ciutat, Abu Mena, que esdevingué un dels centres de pelegrinatge més importants de l’antiguitat tardana i molt famós gràcies a les ampolles del sant que contenien l’oli de les llànties suspeses sobre la seva tomba o l’aigua sagrada procedent del seu temple, que els pelegrins portaven als seus llocs d’origen. Malalts de tot arreu hi anaven a cercar guariment. La ciutat va ser destruïda al segle VII i l’any 1959 es va construir un nou monestir, que es convertí en un dels monestirs coptes més rellevants i que conserva les relíquies de sant Menna.

Antiguitat tardana. Segles IV-VII
Dimensions: 10 x 6,2 cm
Ceràmica a motlle
Probablement procedent d’Abu Mena, Alexandria (Egipte) Comodat del Museu Episcopal de Vic

Aquest exemplar d’ampul·la de pelegrí es presenta a la sala d’antiguitat tardana de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, gràcies al préstec del Museu Episcopal de Vic. El flascó és una mostra dels records de pelegrinatge dels fidels als centres de devoció cristians, concretament a Abu Mena, a Egipte, un dels més cèlebres de l’antiguitat. Sovint a les ampul·les s’hi posava aigua o oli de les llànties que cremaven davant dels sepulcres dels sants.

L’ampolleta de ceràmica data dels segles IV i VII i molt probablement procedeix d’Abu Mena, una ciutat pròxima a Alexandria (Egipte) que va esdevenir un important nucli de pelegrinatge a l’antiguitat tardana dedicat a sant Menna. El fet que siguin objectes relacionats amb els camins i que el pelegrí se les pengés al coll i continués el viatge explica que sovint es trobin lluny del seu lloc d’origen. 

En aquest flascó s’hi representa, tant a l’anvers com al revers, sant Menna vestit de soldat amb els braços estesos en forma de creu i dos camells, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra, que li llepen els peus. Al voltant del sant, un cercle en forma de rosari emmarca l’escena. Aquesta representació està relacionada amb la llegenda de la vida i el martiri del sant.

Segons la llegenda Menna va néixer a Egipte l’any 285, prop de Memfis. Els seus pares eren cristians molt devots i lliurats a la pràctica ascètica. Als quinze anys, Menna es va allistar com a soldat a l’exèrcit romà i va marxar a Algèria. A causa de la persecució de Dioclecià, va abandonar l’exercit i es va retirar al desert per viure com un eremita, i s’hi va estar cinc anys. Després, va deixar el desert i va començar a predicar el cristianisme entre els pagans fins que el van empresonar i martiritzar.

El cos de Menna va ser llançat al foc, però no va sofrir danys i va ser portat a Alexandria i, posteriorment, carregat amb camell cap al desert. El camell en el qual viatjava es va aturar en un lloc i no va voler avançar més: en aquell punt és on va ser enterrat el cos del sant. Al voltant d’aquest indret va créixer una ciutat, Abu Mena, que esdevingué un dels centres de pelegrinatge més importants de l’antiguitat tardana i molt famós gràcies a les ampolles del sant que contenien l’oli de les llànties suspeses sobre la seva tomba o l’aigua sagrada procedent del seu temple, que els pelegrins portaven als seus llocs d’origen. Malalts de tot arreu hi anaven a cercar guariment. La ciutat va ser destruïda al segle VII i l’any 1959 es va construir un nou monestir, que es convertí en un dels monestirs coptes més rellevants i que conserva les relíquies de sant Menna.