Arribada de la reina Elisabet Cristina a Mataró

Època Moderna

Petrus Schenk
Dimensions: 16 x 19 cm
Gravat
Imprès a Amsterdam, 1716 Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

Aquest gravat representa un episodi de la història de la Catalunya d’inicis del segle XVIII. Concretament, la imatge de Petrus Schenk recull el moment de l’arribada al port de Mataró de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de Carles III. La rebuda és encapçalada per les autoritats de Mataró en l’acte de besamans al port, amb el seu seguici, la carrossa reial i, al fons, la flota britànica comandada per l’almirall Leake. El gravat va ser adquirit pel Museu d’Història de Catalunya a la llibreria Antiquària l’any 2005 i es mostra a l’espai dedicat als esdeveniments de la Guerra de Successió.

Després de partir del port de Gènova i de dotze dies de navegació, la reina Elisabet Cristina arribà al port de Mataró en un vaixell de la flota britànica comandada per l’almirall Leake. Va venir acompanyada pel seu majordom, Josep Folch, comte de Cardona. L’estada de la reina i el seu seguici es perllongà fins al 30 de juliol; així, la ciutat de Mataró va organitzar festes en honor de la reina consort durant els cinc dies de la seva estada.

L’arribada de la futura reina i emperadriu a la platja de Mataró es va convertir en un important acte de celebració i de devoció per a la causa austriacista i en un esdeveniment d’una transcendència especial que Mataró va saber aprofitar. Es va arribar a construir un pont i una passera a l’alçada del carrer de Sant Antoni, des del mar fins a la platja, per evitar que la princesa i el seu seguici es mullessin; van guarnir tots els carrers amb arcs triomfals, columnes i altres arquitectures efímeres; es bastí un jardí arbrat a l’actual plaça de Santa Anna, i fins i tot es va arribar a construir una font de la qual rajava vi, prop de la porta d’entrada a la ciutat. Elisabet Cristina s’allotjà a Mataró al palau de Jaume de Baró, un edifici actualment desaparegut.

El dia 1 d’agost de 1708 va tenir lloc l’arribada oficial de la reina a Barcelona. La comitiva entrà a la ciutat pel Portal de l’Àngel i, passant per la Rambla, les Drassanes i el carrer Ample, arribà a l’església parroquial de Santa Maria del Mar, on tingué lloc la cerimònia de ratificació del matrimoni reial, ja que la parella s’havia casat per poders el 23 d’abril de 1708 a Klosterneuburg (Àustria).

La residència dels reis fou el Palau Reial (avui inexistent), situat al Pla de Palau, davant de la Llotja de Mar. Amb motiu de l’arribada de la seva esposa, l’arxiduc feu arranjar i decorar el Palau, que havia quedat molt malmès pel setge del 1706. El dia del casament reial, l’1 d’agost de 1708, se serví un sopar nupcial al Palau, el qual fou amenitzat per la capella règia de música.

Barcelona esdevingué cort reial i residència habitual de monarques fins al 1713. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diferents nacionalitats. S’hi traslladaren un gran nombre de nobles i eclesiàstics de la resta de regnes hispànics. La vida a la cort tingué el seu moment culminant el 1708, amb motiu de les noces de Carles III i Elisabet Cristina; per a aquella ocasió s’estrenà al Palau Reial la primera òpera representada a la Península: Il più bel nome, d’Antonio Caldara.

Petrus Schenk
Dimensions: 16 x 19 cm
Gravat
Imprès a Amsterdam, 1716 Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

Aquest gravat representa un episodi de la història de la Catalunya d’inicis del segle XVIII. Concretament, la imatge de Petrus Schenk recull el moment de l’arribada al port de Mataró de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de Carles III. La rebuda és encapçalada per les autoritats de Mataró en l’acte de besamans al port, amb el seu seguici, la carrossa reial i, al fons, la flota britànica comandada per l’almirall Leake. El gravat va ser adquirit pel Museu d’Història de Catalunya a la llibreria Antiquària l’any 2005 i es mostra a l’espai dedicat als esdeveniments de la Guerra de Successió.

Després de partir del port de Gènova i de dotze dies de navegació, la reina Elisabet Cristina arribà al port de Mataró en un vaixell de la flota britànica comandada per l’almirall Leake. Va venir acompanyada pel seu majordom, Josep Folch, comte de Cardona. L’estada de la reina i el seu seguici es perllongà fins al 30 de juliol; així, la ciutat de Mataró va organitzar festes en honor de la reina consort durant els cinc dies de la seva estada.

L’arribada de la futura reina i emperadriu a la platja de Mataró es va convertir en un important acte de celebració i de devoció per a la causa austriacista i en un esdeveniment d’una transcendència especial que Mataró va saber aprofitar. Es va arribar a construir un pont i una passera a l’alçada del carrer de Sant Antoni, des del mar fins a la platja, per evitar que la princesa i el seu seguici es mullessin; van guarnir tots els carrers amb arcs triomfals, columnes i altres arquitectures efímeres; es bastí un jardí arbrat a l’actual plaça de Santa Anna, i fins i tot es va arribar a construir una font de la qual rajava vi, prop de la porta d’entrada a la ciutat. Elisabet Cristina s’allotjà a Mataró al palau de Jaume de Baró, un edifici actualment desaparegut.

El dia 1 d’agost de 1708 va tenir lloc l’arribada oficial de la reina a Barcelona. La comitiva entrà a la ciutat pel Portal de l’Àngel i, passant per la Rambla, les Drassanes i el carrer Ample, arribà a l’església parroquial de Santa Maria del Mar, on tingué lloc la cerimònia de ratificació del matrimoni reial, ja que la parella s’havia casat per poders el 23 d’abril de 1708 a Klosterneuburg (Àustria).

La residència dels reis fou el Palau Reial (avui inexistent), situat al Pla de Palau, davant de la Llotja de Mar. Amb motiu de l’arribada de la seva esposa, l’arxiduc feu arranjar i decorar el Palau, que havia quedat molt malmès pel setge del 1706. El dia del casament reial, l’1 d’agost de 1708, se serví un sopar nupcial al Palau, el qual fou amenitzat per la capella règia de música.

Barcelona esdevingué cort reial i residència habitual de monarques fins al 1713. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diferents nacionalitats. S’hi traslladaren un gran nombre de nobles i eclesiàstics de la resta de regnes hispànics. La vida a la cort tingué el seu moment culminant el 1708, amb motiu de les noces de Carles III i Elisabet Cristina; per a aquella ocasió s’estrenà al Palau Reial la primera òpera representada a la Península: Il più bel nome, d’Antonio Caldara.