Bandera republicana

Època Contemporània

Segon quart del segle XX
Dimensions: 138 x 200 cm
Teixit, brodat
Dipòsit de Josep Zamora

Aquesta bandera és una peça que forma part de la col·lecció del Museu d’Història de Catalunya des de l’any 1995, gràcies a la col·laboració de l’Associació Amical de Mauthausen. A la bandera, de notables dimensions, hi ha brodada la inscripció: «Vandellós a la 1ª bateria Arellano en obsequio a su labor». Aquest tipus de bandera tricolor horitzontal amb els colors roig, groc i morat va ser la que es va adoptar com a ensenya oficial de l’Estat espanyol durant el període de la Segona República.

La Segona República va ser el nou sistema polític sorgit després del fracàs de la dictadura de Primo de Rivera i la consegüent victòria, a les principals ciutats, dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Així doncs, dos dies després, el 14 d’abril, es va proclamar la Segona República a les grans ciutats de l’Estat i el rei finalment es va exiliar. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana i, després de les negociacions amb els representants del govern espanyol, van pactar la recuperació de la Generalitat de Catalunya. No seria l’últim cop que es proclamaria l’Estat català, perquè el 1934 Lluís Companys ho tornaria a fer, la qual cosa provocaria els anomenats fets del Sis d’Octubre. Aquesta proclamació comportaria l’empresonament del govern català.

Tant el govern de la República com la Generalitat republicana van posar fil a l’agulla i van iniciar un període d’enormes canvis en tots els àmbits. Els dos primers anys, durant el bienni reformista, es van fer reformes en qüestions religioses, militars, agràries i socials. Aquestes reformes serien revocades més endavant, durant el bienni conservador. En les eleccions del 1936 va guanyar el Front Popular, d’esquerres, que va reactivar les reformes. Els canvis no van ser ben rebuts per tothom i, en un context internacional de crisi econòmica i ascensió del feixisme, la societat es va polaritzar. El malestar acabaria derivant en l’aixecament d’un sector de l’exèrcit el 17 de juliol de 1936, amb el suport de l’oligarquia i dels sectors dretans.

El fracàs de l’aixecament militar va provocar l’esclat d’una guerra civil, entre el bàndol revoltat i el bàndol republicà. Les tropes de l’exèrcit africà liderat pel general Franco van creuar l’estret de Gibraltar i es van unir a la resta de faccions de l’exèrcit revoltat, i després d’una ràpida ofensiva s’acabarien establint tres fronts: a Madrid, al nord i a Aragó. Catalunya, amb la Generalitat republicana liderada per Lluís Companys, es mantindria fidel a la República.

Segon quart del segle XX
Dimensions: 138 x 200 cm
Teixit, brodat
Dipòsit de Josep Zamora

Aquesta bandera és una peça que forma part de la col·lecció del Museu d’Història de Catalunya des de l’any 1995, gràcies a la col·laboració de l’Associació Amical de Mauthausen. A la bandera, de notables dimensions, hi ha brodada la inscripció: «Vandellós a la 1ª bateria Arellano en obsequio a su labor». Aquest tipus de bandera tricolor horitzontal amb els colors roig, groc i morat va ser la que es va adoptar com a ensenya oficial de l’Estat espanyol durant el període de la Segona República.

La Segona República va ser el nou sistema polític sorgit després del fracàs de la dictadura de Primo de Rivera i la consegüent victòria, a les principals ciutats, dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Així doncs, dos dies després, el 14 d’abril, es va proclamar la Segona República a les grans ciutats de l’Estat i el rei finalment es va exiliar. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana i, després de les negociacions amb els representants del govern espanyol, van pactar la recuperació de la Generalitat de Catalunya. No seria l’últim cop que es proclamaria l’Estat català, perquè el 1934 Lluís Companys ho tornaria a fer, la qual cosa provocaria els anomenats fets del Sis d’Octubre. Aquesta proclamació comportaria l’empresonament del govern català.

Tant el govern de la República com la Generalitat republicana van posar fil a l’agulla i van iniciar un període d’enormes canvis en tots els àmbits. Els dos primers anys, durant el bienni reformista, es van fer reformes en qüestions religioses, militars, agràries i socials. Aquestes reformes serien revocades més endavant, durant el bienni conservador. En les eleccions del 1936 va guanyar el Front Popular, d’esquerres, que va reactivar les reformes. Els canvis no van ser ben rebuts per tothom i, en un context internacional de crisi econòmica i ascensió del feixisme, la societat es va polaritzar. El malestar acabaria derivant en l’aixecament d’un sector de l’exèrcit el 17 de juliol de 1936, amb el suport de l’oligarquia i dels sectors dretans.

El fracàs de l’aixecament militar va provocar l’esclat d’una guerra civil, entre el bàndol revoltat i el bàndol republicà. Les tropes de l’exèrcit africà liderat pel general Franco van creuar l’estret de Gibraltar i es van unir a la resta de faccions de l’exèrcit revoltat, i després d’una ràpida ofensiva s’acabarien establint tres fronts: a Madrid, al nord i a Aragó. Catalunya, amb la Generalitat republicana liderada per Lluís Companys, es mantindria fidel a la República.