Bandera

Època Moderna

Segle XVII
Dimensions: 140 x 174 cm
Tafetà de lli pintat Donació: Dr. Enric Cat i Carreras

Es tracta d’una bandera del segle XVII que, segons la tradició oral, va ser utilitzada com a ensenya per un col·lectiu popular del Vallès que va anar a defensar la ciutat de Barcelona assetjada per les tropes borbòniques el 1714. La peça —que ja es va exhibir al Museu d’Història de Catalunya en el marc de l’exposició temporal «Catalunya i la Guerra de Successió»— es presenta a la sala dedicada al segle XVII de l’exposició permanent des de l’any 2008, gràcies a la donació feta pel seu propietari, el Dr. Enric Cat i Carreras, que durant anys la va guardar curosament a casa seva.

La peça té un indubtable caràcter popular. Prové d’una confraria pagesa, segurament del Vallès Occidental, tal com es dedueix per la presència a les dues cares del teixit d’eines agrícoles vinculades a la sega, com són el volant i l’esclopet. Les figures religioses representades corresponen a la Mare de Déu del Roser i sant Pere, en una cara, i a sant Antoni de Pàdua i sant Llorenç, en l’altra, sobre un fons d’estrelles emmarcades per una garlanda de flors i fulles que ressegueixen el perímetre de la tela.

Aquestes imatges són molt populars en època moderna, sobretot la Mare de Déu del Roser, que regia moltes de les confraries fins ben entrat el segle XIX. Aquestes associacions eren sovint encapçalades per dones, encarregades d’organitzar les celebracions caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són uns dels més antics i populars i van marcar l’avenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor de la Mare de Déu.

La història de la bandera ha estat ben curiosa. Després d’anar de mà en mà va estar en possessió de Frederic Escofet, darrer cap dels Mossos d’Esquadra durant la Guerra Civil. En marxar a l’estranger el 1936, la va cedir al Dr. Bartomeu Pascual Muntané, amic seu, amb l’encàrrec de lliurar-la al govern català que sorgís de la voluntat popular. En morir, aquest la cedí, al seu torn, al Dr. Enric Cat, que és qui l’ha conservat des del 1978 i qui l’ha cedit al museu a fi que sigui conservada i exhibida al públic.

Al marge del relat dels fets que acompanyen la peça, i sense poder confirmar ni desmentir la relació directa de l’objecte amb la Guerra de Successió, el fet és versemblant, ja que durant la Guerra de Successió el gros de les forces que lluitaven en el bàndol austriacista estaven formades per un exèrcit no professional. L’examen del teixit, els materials, les decoracions i la seva confecció podria situar-se en algun moment del segle XVII. Malgrat la impossibilitat de confirmació d’aquest punt, no hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un objecte original, singular i únic —no en coneixem cap altre cas al nostre país— d’indiscutible valor per a la història de Catalunya.

Segle XVII
Dimensions: 140 x 174 cm
Tafetà de lli pintat Donació: Dr. Enric Cat i Carreras

Es tracta d’una bandera del segle XVII que, segons la tradició oral, va ser utilitzada com a ensenya per un col·lectiu popular del Vallès que va anar a defensar la ciutat de Barcelona assetjada per les tropes borbòniques el 1714. La peça —que ja es va exhibir al Museu d’Història de Catalunya en el marc de l’exposició temporal «Catalunya i la Guerra de Successió»— es presenta a la sala dedicada al segle XVII de l’exposició permanent des de l’any 2008, gràcies a la donació feta pel seu propietari, el Dr. Enric Cat i Carreras, que durant anys la va guardar curosament a casa seva.

La peça té un indubtable caràcter popular. Prové d’una confraria pagesa, segurament del Vallès Occidental, tal com es dedueix per la presència a les dues cares del teixit d’eines agrícoles vinculades a la sega, com són el volant i l’esclopet. Les figures religioses representades corresponen a la Mare de Déu del Roser i sant Pere, en una cara, i a sant Antoni de Pàdua i sant Llorenç, en l’altra, sobre un fons d’estrelles emmarcades per una garlanda de flors i fulles que ressegueixen el perímetre de la tela.

Aquestes imatges són molt populars en època moderna, sobretot la Mare de Déu del Roser, que regia moltes de les confraries fins ben entrat el segle XIX. Aquestes associacions eren sovint encapçalades per dones, encarregades d’organitzar les celebracions caracteritzades pel cant dels goigs. Els goigs del Roser són uns dels més antics i populars i van marcar l’avenir d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor de la Mare de Déu.

La història de la bandera ha estat ben curiosa. Després d’anar de mà en mà va estar en possessió de Frederic Escofet, darrer cap dels Mossos d’Esquadra durant la Guerra Civil. En marxar a l’estranger el 1936, la va cedir al Dr. Bartomeu Pascual Muntané, amic seu, amb l’encàrrec de lliurar-la al govern català que sorgís de la voluntat popular. En morir, aquest la cedí, al seu torn, al Dr. Enric Cat, que és qui l’ha conservat des del 1978 i qui l’ha cedit al museu a fi que sigui conservada i exhibida al públic.

Al marge del relat dels fets que acompanyen la peça, i sense poder confirmar ni desmentir la relació directa de l’objecte amb la Guerra de Successió, el fet és versemblant, ja que durant la Guerra de Successió el gros de les forces que lluitaven en el bàndol austriacista estaven formades per un exèrcit no professional. L’examen del teixit, els materials, les decoracions i la seva confecció podria situar-se en algun moment del segle XVII. Malgrat la impossibilitat de confirmació d’aquest punt, no hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un objecte original, singular i únic —no en coneixem cap altre cas al nostre país— d’indiscutible valor per a la història de Catalunya.