Collaret de petxines format per 25 cargolins i 989 rodelles de petxines perforades

Prehistòria i història antiga

Neolític antic (del 4.500 al 4.000 aC)
284 cm
Closca marina retallada i polida
Necròpolis de Mas de Seròs (Montsià)
Dipòsit del Museu de les Terres de l’Ebre

Aquest collaret de petxines va ingressar al Museu d’Història de Catalunya l’any 1996, fruit de la col·laboració entre el Museu d’Història de Catalunya i el Museu de les Terres de l’Ebre. Es mostra a la sala de prehistòria de l’exposició permanent i és un magnífic exemplar d’ornament corporal del Neolític antic. Va ser exhumat al sepulcre 1 de la necròpolis de Mas de Seròs II a les terres de la Catalunya meridional.

Des de la prehistòria més antiga les petxines i els cargols, entre altres elements, van ser emprats com a matèria primera per la confecció d’ornaments personals. La mar és i va ser una font molt important de proveïment de matèries primeres per a diversos usos, a banda de la subsistència, i molt particularment per a la creació d’ornaments, tal com mostra el registre arqueològic dels jaciments propers a la costa i també de l’interior del territori, com a resultat de l’intercanvi que tenia lloc entre les comunitats neolítiques.

 

A Catalunya és habitual trobar ornaments corporals a les necròpolis o indrets d’enterrament d’aquestes primeres comunitats sedentàries. En els enterraments el cos —tant de dones com d’homes i infants— s’acompanyava d’un aixovar funerari generalment constituït per vasos ceràmics, eines de sílex tallat o de pedra polida i ornamentació corporal. En aquests enterraments sovint apareixen, com és el cas de Mas de Seròs, collarets ben elaborats compostos per rodelles circulars perforades i retallades sobre valves de mol·luscs i cargolins foradats.

 

Els collarets, els penjolls i els braçalets de petxines s’interpreten com a símbols d’estatus i de distinció, per això sembla lògic dipositar-los amb el cadàver en el moment de la mort. En vida eren usats com a objectes de prestigi, de regal, i com a moneda de canvi. Prova d’això és la troballa d’ornaments corporals fets amb petxines i coralls molt allunyats dels llocs d’obtenció de la matèria primera, en aquest cas la mar.

 

L’antropologia ens mostra un cas actual de xarxa d’intercanvi comercial basat en la possessió de collarets i polseres de petxines. És l’anomenada xarxa kula entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea. Els seus habitants intercanviaven dos tipus de petxines, les bagi i les mwal, que circulaven en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert. La possessió d’aquestes petxines només era possible per a determinats homes i els conferia prestigi i rang social. Cada intercanvi es produïa segons un cerimonial, en el qual el posseïdor d’una petxina kula la cedia a un altre i, al mateix temps, rebia la petxina oposada. Aquest sistema va crear una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permetia l’intercanvi de béns culturals i materials de tota mena a l’empara d’aquests elements de prestigi.

Neolític antic (del 4.500 al 4.000 aC)
284 cm
Closca marina retallada i polida
Necròpolis de Mas de Seròs (Montsià)
Dipòsit del Museu de les Terres de l’Ebre

Aquest collaret de petxines va ingressar al Museu d’Història de Catalunya l’any 1996, fruit de la col·laboració entre el Museu d’Història de Catalunya i el Museu de les Terres de l’Ebre. Es mostra a la sala de prehistòria de l’exposició permanent i és un magnífic exemplar d’ornament corporal del Neolític antic. Va ser exhumat al sepulcre 1 de la necròpolis de Mas de Seròs II a les terres de la Catalunya meridional.

Des de la prehistòria més antiga les petxines i els cargols, entre altres elements, van ser emprats com a matèria primera per la confecció d’ornaments personals. La mar és i va ser una font molt important de proveïment de matèries primeres per a diversos usos, a banda de la subsistència, i molt particularment per a la creació d’ornaments, tal com mostra el registre arqueològic dels jaciments propers a la costa i també de l’interior del territori, com a resultat de l’intercanvi que tenia lloc entre les comunitats neolítiques.

 

A Catalunya és habitual trobar ornaments corporals a les necròpolis o indrets d’enterrament d’aquestes primeres comunitats sedentàries. En els enterraments el cos —tant de dones com d’homes i infants— s’acompanyava d’un aixovar funerari generalment constituït per vasos ceràmics, eines de sílex tallat o de pedra polida i ornamentació corporal. En aquests enterraments sovint apareixen, com és el cas de Mas de Seròs, collarets ben elaborats compostos per rodelles circulars perforades i retallades sobre valves de mol·luscs i cargolins foradats.

 

Els collarets, els penjolls i els braçalets de petxines s’interpreten com a símbols d’estatus i de distinció, per això sembla lògic dipositar-los amb el cadàver en el moment de la mort. En vida eren usats com a objectes de prestigi, de regal, i com a moneda de canvi. Prova d’això és la troballa d’ornaments corporals fets amb petxines i coralls molt allunyats dels llocs d’obtenció de la matèria primera, en aquest cas la mar.

 

L’antropologia ens mostra un cas actual de xarxa d’intercanvi comercial basat en la possessió de collarets i polseres de petxines. És l’anomenada xarxa kula entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea. Els seus habitants intercanviaven dos tipus de petxines, les bagi i les mwal, que circulaven en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert. La possessió d’aquestes petxines només era possible per a determinats homes i els conferia prestigi i rang social. Cada intercanvi es produïa segons un cerimonial, en el qual el posseïdor d’una petxina kula la cedia a un altre i, al mateix temps, rebia la petxina oposada. Aquest sistema va crear una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permetia l’intercanvi de béns culturals i materials de tota mena a l’empara d’aquests elements de prestigi.