Fornícula del Palau de la Generalitat

Època Medieval

Segle XV
Autor: Marc Safont
Dimensions: 120 (h) x 50 x 25 cm
Gres de Montjuïc
Provinent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat Dipòsit de la Generalitat de Catalunya

L’any 2019, el MHC va incorporar a l’exposició permanent una nova peça provinent del Palau de la Generalitat. Aquesta fornícula gòtica, obra de Marc Safont, es trobava encastada al mur d’accés de la capella de Sant Jordi, i actualment es pot veure a la segona planta del museu, on representa les institucions catalanes de la baixa edat mitjana.

La funció d’una fornícula, més enllà de ser un element decoratiu, és la de contenir una imatge, urna o altar, que en aquest cas s’hauria perdut. La seva execució és de gran delicadesa, i està formada per un arc conopial que entrellaça fins motius vegetals i geomètrics, coronats per una creu. A la seva base, hi destaca un mosaic realitzat amb pasta vítria multicolor, que podria ser un afegit d’època posterior. Conté una inscripció en llatí que fa referència a la salut i a la vida, i que trobem a vegades en les piques baptismals.

La talla fou executada en pedra de Montjuïc i formà part de la capella fins al segle XX, moment en què es portaren a terme diverses reformes del Palau. El gres de Montjuïc és una roca calcària que s’ha extret de la muntanya barcelonina des d’època romana i amb la qual s’han construït alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

El Palau de la Generalitat, seu del govern de Catalunya, és un edifici de gran significació històrica i artística, emplaçat al centre neuràlgic i polític de la ciutat. Fou el primer estatge de la institució baixmedieval de la Deputació del General, una estructura de govern considerada entre les primeres més liberals i democràtiques d’Europa.

L’edifici té els seus orígens l’any 1400 i va completar el seu perímetre actual el 1640; és un dels exemples més bells i més ben conservats de l’arquitectura civil catalana, gòtica i renaixentista. Se’n valoren especialment l’harmonia de les proporcions i la seva qualitat tècnica, tant pel que fa a l’arquitectura com als detalls escultòrics, de gran delicadesa i riquesa iconogràfica.

Marc Safont en va ser mestre major durant la construcció inicial i va emprendre la famosa capella d’ornamentació flamígera, així com el pati principal amb una gran escala, o la façana del carrer del Bisbe, on treballà amb l’escultor Pere Joan. De les façanes exteriors, en destaquen detalls de gran vivesa i significat, com les quatre barres reials o un gran medalló amb un relleu de sant Jordi a cavall, matant el drac, on la princesa és representada en una gàrgola.

La capella de Sant Jordi, que fou traslladada al pis superior posteriorment, conserva una galeria gòtica de gran valor, amb diverses obres que fan referència al patró de Catalunya. La seva façana destaca per una delicada execució de la pedra, esculpida com una filigrana de mil detalls. Fines motllures i traceries, motius vegetals calats, petits capitells, angelets, gàrgoles… tot plegat confereix al conjunt un aspecte fràgil i elegant. A l’interior es pot contemplar una volta estrellada amb escultures aplicades de fina execució, on trobem un sant Jordi, així com quatre escuts de la Generalitat, que també porten la creu del sant o les quatre barres.

Durant la història, la capella ha contingut diverses peces d’orfebreria i altres obres preuades, algunes de les quals encara es poden veure avui, com un frontal d’altar brodat per Antoni Sadurní el 1432 o dos tapissos flamencs amb la història de Noè, del taller de Willem de Pannemaker. Del seu lloc d’origen, a la planta baixa, es conserva un retaule pintat per Bernat Martorell, que actualment s’exposa disgregat en més d’un museu, entre París i els Estats Units. Del primer Renaixement destaquen un reliquiari de l’orfebre Macià Gener, del 1547, i una magnífica escultura de plata, del segle XV, d’autor desconegut, actualment exposada al MNAC. Malauradament, altres peces van ser espoliades en el passat i se’n desconeix la ubicació.

En l’actualitat, algunes habitacions del Palau continuen fent funcions polítiques, com en el seu origen. Així doncs, hi trobem diverses sales de reunions o el despatx presidencial, amb una gran avantsala, coneguda com el saló de la Mare de Déu de Montserrat.

Segle XV
Autor: Marc Safont
Dimensions: 120 (h) x 50 x 25 cm
Gres de Montjuïc
Provinent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat Dipòsit de la Generalitat de Catalunya

L’any 2019, el MHC va incorporar a l’exposició permanent una nova peça provinent del Palau de la Generalitat. Aquesta fornícula gòtica, obra de Marc Safont, es trobava encastada al mur d’accés de la capella de Sant Jordi, i actualment es pot veure a la segona planta del museu, on representa les institucions catalanes de la baixa edat mitjana.

La funció d’una fornícula, més enllà de ser un element decoratiu, és la de contenir una imatge, urna o altar, que en aquest cas s’hauria perdut. La seva execució és de gran delicadesa, i està formada per un arc conopial que entrellaça fins motius vegetals i geomètrics, coronats per una creu. A la seva base, hi destaca un mosaic realitzat amb pasta vítria multicolor, que podria ser un afegit d’època posterior. Conté una inscripció en llatí que fa referència a la salut i a la vida, i que trobem a vegades en les piques baptismals.

La talla fou executada en pedra de Montjuïc i formà part de la capella fins al segle XX, moment en què es portaren a terme diverses reformes del Palau. El gres de Montjuïc és una roca calcària que s’ha extret de la muntanya barcelonina des d’època romana i amb la qual s’han construït alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

El Palau de la Generalitat, seu del govern de Catalunya, és un edifici de gran significació històrica i artística, emplaçat al centre neuràlgic i polític de la ciutat. Fou el primer estatge de la institució baixmedieval de la Deputació del General, una estructura de govern considerada entre les primeres més liberals i democràtiques d’Europa.

L’edifici té els seus orígens l’any 1400 i va completar el seu perímetre actual el 1640; és un dels exemples més bells i més ben conservats de l’arquitectura civil catalana, gòtica i renaixentista. Se’n valoren especialment l’harmonia de les proporcions i la seva qualitat tècnica, tant pel que fa a l’arquitectura com als detalls escultòrics, de gran delicadesa i riquesa iconogràfica.

Marc Safont en va ser mestre major durant la construcció inicial i va emprendre la famosa capella d’ornamentació flamígera, així com el pati principal amb una gran escala, o la façana del carrer del Bisbe, on treballà amb l’escultor Pere Joan. De les façanes exteriors, en destaquen detalls de gran vivesa i significat, com les quatre barres reials o un gran medalló amb un relleu de sant Jordi a cavall, matant el drac, on la princesa és representada en una gàrgola.

La capella de Sant Jordi, que fou traslladada al pis superior posteriorment, conserva una galeria gòtica de gran valor, amb diverses obres que fan referència al patró de Catalunya. La seva façana destaca per una delicada execució de la pedra, esculpida com una filigrana de mil detalls. Fines motllures i traceries, motius vegetals calats, petits capitells, angelets, gàrgoles… tot plegat confereix al conjunt un aspecte fràgil i elegant. A l’interior es pot contemplar una volta estrellada amb escultures aplicades de fina execució, on trobem un sant Jordi, així com quatre escuts de la Generalitat, que també porten la creu del sant o les quatre barres.

Durant la història, la capella ha contingut diverses peces d’orfebreria i altres obres preuades, algunes de les quals encara es poden veure avui, com un frontal d’altar brodat per Antoni Sadurní el 1432 o dos tapissos flamencs amb la història de Noè, del taller de Willem de Pannemaker. Del seu lloc d’origen, a la planta baixa, es conserva un retaule pintat per Bernat Martorell, que actualment s’exposa disgregat en més d’un museu, entre París i els Estats Units. Del primer Renaixement destaquen un reliquiari de l’orfebre Macià Gener, del 1547, i una magnífica escultura de plata, del segle XV, d’autor desconegut, actualment exposada al MNAC. Malauradament, altres peces van ser espoliades en el passat i se’n desconeix la ubicació.

En l’actualitat, algunes habitacions del Palau continuen fent funcions polítiques, com en el seu origen. Així doncs, hi trobem diverses sales de reunions o el despatx presidencial, amb una gran avantsala, coneguda com el saló de la Mare de Déu de Montserrat.