Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?

Època Contemporània

1921
Josep Obiols i Palau
Cartell
Dimensions: 49,7 x 35 cm
Paper imprès en color Donació de la família Obiols, Museu d’Història de Catalunya

La donació de cartells que va fer efectiva la família de Josep Obiols al Museu d’Història de Catalunya l’any 2016 consta de tretze documents gràfics: cinc originals per a cartells, quatre cartells impresos, un original i dues proves de color per a calendari, i un diploma. L’artista els va realitzar entre el 1917 i el 1936. Josep Obiols i Palau (1894-1967) va ser un artista gràfic i un dels màxims exponents del Noucentisme a Catalunya. La seva obra, de caràcter cívic i ciutadà, va assolir molta popularitat i fou considerat un artista compromès amb la societat del seu temps. Una de les seves obres més populars i conegudes és el cartell que va crear per a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) amb el títol «Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?», on es representa un vailet anant a estudi. La temàtica de l’escola catalana té a veure amb un llarg procés iniciat a Catalunya en la segona meitat del segle XIX amb la Renaixença i l’incipient catalanisme polític, que posteriorment continuarà el Noucentisme al començament del segle XX. D’altra banda, el catalanisme polític, com a moviment que propugnava la singularitat política de Catalunya i que va aconseguir nombrosos èxits electorals a principis de segle, va tenir com a moment important la instauració de la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat fou una institució política catalana que va sorgir el 1914 a partir de l’agrupació de les quatre diputacions provincials catalanes. Va ser fruit d’un llarg procés de canvis en la societat catalana, des dels inicis de la Renaixença fins a la consolidació del catalanisme polític. Tanmateix, la seva funció era estrictament administrativa i tenia unes competències força limitades. Això no va impedir, però, que tingués una rellevància política vital pel fet de ser la primera administració pròpia en tot el conjunt del territori català des del 1714.

Aquesta institució d’autogovern va donar l’impuls necessari a la modernització del país amb la construcció de noves vies de comunicació, la creació d’infraestructures sanitàries i la potenciació de millores educatives i culturals que van contribuir a combatre l’analfabetisme i a dinamitzar la llengua i la cultura catalanes. Malauradament, l’obra de la Mancomunitat quedaria escapçada després del cop d’estat de Primo de Rivera, que va dissoldre la institució el 1925.

1921
Josep Obiols i Palau
Cartell
Dimensions: 49,7 x 35 cm
Paper imprès en color Donació de la família Obiols, Museu d’Història de Catalunya

La donació de cartells que va fer efectiva la família de Josep Obiols al Museu d’Història de Catalunya l’any 2016 consta de tretze documents gràfics: cinc originals per a cartells, quatre cartells impresos, un original i dues proves de color per a calendari, i un diploma. L’artista els va realitzar entre el 1917 i el 1936. Josep Obiols i Palau (1894-1967) va ser un artista gràfic i un dels màxims exponents del Noucentisme a Catalunya. La seva obra, de caràcter cívic i ciutadà, va assolir molta popularitat i fou considerat un artista compromès amb la societat del seu temps. Una de les seves obres més populars i conegudes és el cartell que va crear per a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) amb el títol «Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?», on es representa un vailet anant a estudi. La temàtica de l’escola catalana té a veure amb un llarg procés iniciat a Catalunya en la segona meitat del segle XIX amb la Renaixença i l’incipient catalanisme polític, que posteriorment continuarà el Noucentisme al començament del segle XX. D’altra banda, el catalanisme polític, com a moviment que propugnava la singularitat política de Catalunya i que va aconseguir nombrosos èxits electorals a principis de segle, va tenir com a moment important la instauració de la Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat fou una institució política catalana que va sorgir el 1914 a partir de l’agrupació de les quatre diputacions provincials catalanes. Va ser fruit d’un llarg procés de canvis en la societat catalana, des dels inicis de la Renaixença fins a la consolidació del catalanisme polític. Tanmateix, la seva funció era estrictament administrativa i tenia unes competències força limitades. Això no va impedir, però, que tingués una rellevància política vital pel fet de ser la primera administració pròpia en tot el conjunt del territori català des del 1714.

Aquesta institució d’autogovern va donar l’impuls necessari a la modernització del país amb la construcció de noves vies de comunicació, la creació d’infraestructures sanitàries i la potenciació de millores educatives i culturals que van contribuir a combatre l’analfabetisme i a dinamitzar la llengua i la cultura catalanes. Malauradament, l’obra de la Mancomunitat quedaria escapçada després del cop d’estat de Primo de Rivera, que va dissoldre la institució el 1925.