Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña

Època Moderna

16 de gener de 1716
Dimensions: 31,5 x 21,5 cm
Fullet imprès
Barcelona: Joseph Teixidó Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

El Decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, va permetre a Felip V configurar un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana, reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i imposava la uniformització política i la centralització administrativa. Amb la promulgació d’aquest decret s’establí una «Nova Planta» —nova estructura— que s’implantà als territoris del Principat sota el «dret de conquesta» un cop va capitular la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714, en el context de la Guerra de Successió. Aquest document, d’una importància històrica cabdal per a Catalunya, va ser adquirit pel Museu d’Història de Catalunya i es mostra a l’espai dedicat a les conseqüències de la Guerra de Successió.

Per ser precisos quan parlem del Decret de Nova Planta hauríem de fer-hi referència en plural, ja que es tracta d’un conjunt de disposicions dictades per Felip V des de l’any 1701 fins al 1716 al llarg de la Guerra de Successió. Aquests decrets es feien efectius a mesura que les tropes borbòniques de Felip V ocupaven els territoris de la Corona d’Aragó i es promulgaren en les dates següents: per als regnes de València i Aragó, el 29 de juny de 1707; per a Mallorca, el 28 de novembre de 1717, i per al Principat de Catalunya, el 16 de gener de 1716.

Els decrets de Nova Planta eren la representació de l’ocupació militar des del punt de vista legal. Concretament, abolien les institucions pròpies del territori i imposaven l’estructura absolutista castellana. En el cas del Principat, el poder es va estructurar basant-se en la institució del capità general, que presidia la Reial Audiència i disposava de dotze corregidors amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides i al seu lloc es va imposar un sistema d’alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut, en què tots els nomenaments i les decisions s’organitzaven de dalt a baix i tenien com a últim responsable el mateix monarca.

Aquest nou règim polític va tenir una traducció en l’àmbit fiscal. Es va crear un nou impost —el cadastre— organitzat a través d’una doble vessant: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (es carregava en el treball i mantenia l’exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Aquest impost augmentà molt significativament la pressió fiscal de Catalunya i es dedicà bàsicament a cobrir despeses administratives i funcionaris reials i, sobretot, a sostenir un exèrcit poderós, a fi de tenir Catalunya subjecta.

El Principat quedà dividit en dotze corregiments (Barcelona, Mataró, Girona, Vic, Puigcerdà, Talarn, Manresa, Cervera, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Tortosa), que van substituir les vegueries tradicionals.

16 de gener de 1716
Dimensions: 31,5 x 21,5 cm
Fullet imprès
Barcelona: Joseph Teixidó Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

El Decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, va permetre a Felip V configurar un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana, reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i imposava la uniformització política i la centralització administrativa. Amb la promulgació d’aquest decret s’establí una «Nova Planta» —nova estructura— que s’implantà als territoris del Principat sota el «dret de conquesta» un cop va capitular la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de 1714, en el context de la Guerra de Successió. Aquest document, d’una importància històrica cabdal per a Catalunya, va ser adquirit pel Museu d’Història de Catalunya i es mostra a l’espai dedicat a les conseqüències de la Guerra de Successió.

Per ser precisos quan parlem del Decret de Nova Planta hauríem de fer-hi referència en plural, ja que es tracta d’un conjunt de disposicions dictades per Felip V des de l’any 1701 fins al 1716 al llarg de la Guerra de Successió. Aquests decrets es feien efectius a mesura que les tropes borbòniques de Felip V ocupaven els territoris de la Corona d’Aragó i es promulgaren en les dates següents: per als regnes de València i Aragó, el 29 de juny de 1707; per a Mallorca, el 28 de novembre de 1717, i per al Principat de Catalunya, el 16 de gener de 1716.

Els decrets de Nova Planta eren la representació de l’ocupació militar des del punt de vista legal. Concretament, abolien les institucions pròpies del territori i imposaven l’estructura absolutista castellana. En el cas del Principat, el poder es va estructurar basant-se en la institució del capità general, que presidia la Reial Audiència i disposava de dotze corregidors amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides i al seu lloc es va imposar un sistema d’alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut, en què tots els nomenaments i les decisions s’organitzaven de dalt a baix i tenien com a últim responsable el mateix monarca.

Aquest nou règim polític va tenir una traducció en l’àmbit fiscal. Es va crear un nou impost —el cadastre— organitzat a través d’una doble vessant: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (es carregava en el treball i mantenia l’exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Aquest impost augmentà molt significativament la pressió fiscal de Catalunya i es dedicà bàsicament a cobrir despeses administratives i funcionaris reials i, sobretot, a sostenir un exèrcit poderós, a fi de tenir Catalunya subjecta.

El Principat quedà dividit en dotze corregiments (Barcelona, Mataró, Girona, Vic, Puigcerdà, Talarn, Manresa, Cervera, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Tortosa), que van substituir les vegueries tradicionals.