Vehicle model Seat 600

Època Contemporània

Dante Giacosa
1957
Dimensions: 145 x 335 x 135 cm; potència: 21,5 CV (29 CV) a 4.500 rpm (4.800 rpm) Comodat Seat

El Seat 600 fou un model de cotxe produït per la fàbrica Seat a Barcelona entre el 1957 i el 1973. Era una versió de l’italià Fiat 600 i el va dissenyar Dante Giacosa. Hi ha un exemplar d’aquest cotxe estacionat a l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya a la sala «Desfeta i represa».

La Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme, amb la factoria de la Zona Franca de Barcelona, va ser l’encarregada de produir més de 790.000 unitats del vehicle, amb la qual cosa es va convertir en el primer automòbil produït en massa de l’Estat espanyol. L’enorme quantitat d’unitats produïdes, sumat al seu preu accessible respecte d’altres models, ha fet que hagi estat considerat com el cotxe que va motoritzar el país. L’augment del poder adquisitiu de la població va desembocar en l’entrada a la societat de consum i molts treballadors es van poder permetre adquirir electrodomèstics, com ara televisors i rentadores i també automòbils.

La dècada dels seixanta va ser l’època d’obertura i transformació de la dictadura franquista. El 1959 es va promulgar el Pla d’estabilització, amb el qual s’abandonava el sistema autàrquic vigent des de l’acabament de la guerra. Es van dur a terme nombrosos canvis, però els que van tenir més influència van ser els aplicats en l’àmbit de la política internacional, que van permetre una obertura de la frontera al turisme i a les inversions estrangeres. Moltes d’aquestes inversions es van destinar a la indústria, i el creixement econòmic va ser tan gran que va merèixer el qualificatiu de «miracle econòmic espanyol». La recuperació econòmica i la implementació de noves indústries especialitzades en la producció de béns de consum a Catalunya van ocasionar una onada migratòria provinent d’altres indrets de l’Estat, com Andalusia, Extremadura o Galícia.

Aquestes persones migrants marxaven dels seus territoris per la crisi que vivia el món agrari i buscaven noves oportunitats laborals en el desenvolupament industrial català. Es van repartir per tot el país, malgrat que principalment es van instal·lar a les zones amb un predomini de la indústria, com Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’expansió va tenir lloc sense planificació urbanística ni control demogràfic del model econòmic, unes mancances que es van arrossegar i es van fer notar en les dècades posteriors. Aquest creixement demogràfic es fa evident si en consultem les dades: a principis de la dècada dels cinquanta, Catalunya tenia poc més de tres milions d’habitants, mentre que a finals de la dècada dels seixanta ja sobrepassava els cinc milions d’habitants.

Dante Giacosa
1957
Dimensions: 145 x 335 x 135 cm; potència: 21,5 CV (29 CV) a 4.500 rpm (4.800 rpm) Comodat Seat

El Seat 600 fou un model de cotxe produït per la fàbrica Seat a Barcelona entre el 1957 i el 1973. Era una versió de l’italià Fiat 600 i el va dissenyar Dante Giacosa. Hi ha un exemplar d’aquest cotxe estacionat a l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya a la sala «Desfeta i represa».

La Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme, amb la factoria de la Zona Franca de Barcelona, va ser l’encarregada de produir més de 790.000 unitats del vehicle, amb la qual cosa es va convertir en el primer automòbil produït en massa de l’Estat espanyol. L’enorme quantitat d’unitats produïdes, sumat al seu preu accessible respecte d’altres models, ha fet que hagi estat considerat com el cotxe que va motoritzar el país. L’augment del poder adquisitiu de la població va desembocar en l’entrada a la societat de consum i molts treballadors es van poder permetre adquirir electrodomèstics, com ara televisors i rentadores i també automòbils.

La dècada dels seixanta va ser l’època d’obertura i transformació de la dictadura franquista. El 1959 es va promulgar el Pla d’estabilització, amb el qual s’abandonava el sistema autàrquic vigent des de l’acabament de la guerra. Es van dur a terme nombrosos canvis, però els que van tenir més influència van ser els aplicats en l’àmbit de la política internacional, que van permetre una obertura de la frontera al turisme i a les inversions estrangeres. Moltes d’aquestes inversions es van destinar a la indústria, i el creixement econòmic va ser tan gran que va merèixer el qualificatiu de «miracle econòmic espanyol». La recuperació econòmica i la implementació de noves indústries especialitzades en la producció de béns de consum a Catalunya van ocasionar una onada migratòria provinent d’altres indrets de l’Estat, com Andalusia, Extremadura o Galícia.

Aquestes persones migrants marxaven dels seus territoris per la crisi que vivia el món agrari i buscaven noves oportunitats laborals en el desenvolupament industrial català. Es van repartir per tot el país, malgrat que principalment es van instal·lar a les zones amb un predomini de la indústria, com Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’expansió va tenir lloc sense planificació urbanística ni control demogràfic del model econòmic, unes mancances que es van arrossegar i es van fer notar en les dècades posteriors. Aquest creixement demogràfic es fa evident si en consultem les dades: a principis de la dècada dels cinquanta, Catalunya tenia poc més de tres milions d’habitants, mentre que a finals de la dècada dels seixanta ja sobrepassava els cinc milions d’habitants.