Vestit femení

Època Contemporània

1873-1876
Seda i vellut
Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

Aquest vestit és una peça formada per un conjunt de jaqueta i faldilla amb estructura de polissó de color gris perla i marró. Va ser adquirit el 2009 en una subhasta a la casa Balclis per la Generalitat de Catalunya a petició del Museu d’Història de Catalunya. Es tracta d’un vestit de viatge de seda i vellut. Els botons porten decoració amb kiwis i van ser col·locats a Austràlia, on la propietària va fer una estada. Malauradament, desconeixem l’autoria de la peça perquè en aquella època la majoria de vestits eren de confecció anònima i en molts casos domèstica, i no presenta cap tipus de distintiu que ens permeti reconèixer la seva procedència.

Políticament, el segle XIX fou un període amb una profunda inestabilitat. Durant la primera meitat del segle, les guerres, les revoltes i les revolucions van ser nombroses. Alguns d’aquests conflictes es van produir per la lluita d’interessos entre els partidaris del liberalisme i els partidaris de l’Antic Règim i la tradició. La victòria dels partidaris del model liberal va determinar el viratge econòmic cap a la industrialització seguint les lògiques capitalistes. La política no es va estabilitzar fins al 1875, amb la Restauració borbònica, i la implementació del sistema bipartidista.

El vestit és el reflex de l’opulència de la classe social burgesa. La crisi de l’Antic Règim, la construcció de l’estat liberal i la revolució industrial foren els principals motius de l’eclosió d’aquesta classe social. La burgesia s’erigí en la classe dominant i transformà la societat al seu gust. A partir d’aquí, va sorgir una nova manera d’entendre el comerç, el consum, l’oci i les relacions socials.

La fortuna d’aquesta burgesia provenia, en gran manera, de la indústria de les filatures i del seu comerç. L’aparició de les fàbriques inicialment es va donar principalment a Barcelona i el seu entorn, per la proximitat del port, des d’on s’importava el carbó necessari per fer-les funcionar. Posteriorment es va recórrer a la força hidràulica i van aparèixer les colònies industrials a les lleres dels principals rius del país.

Els canvis socioeconòmics i el creixement demogràfic de les ciutats van comportar una sèrie de transformacions urbanes. La més coneguda d’aquestes transformacions és l’enderrocament de les muralles i la implementació del Pla Cerdà, el 1854, per ordenar el creixement de Barcelona. La ciutat va créixer i la burgesia ho va aprofitar per demostrar el seu poder amb la construcció d’edificis de bella factura. Sense el mecenatge d’aquesta classe social, el Modernisme no s’hauria pogut desenvolupar amb la plenitud que coneixem.

1873-1876
Seda i vellut
Museu d’Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya

Aquest vestit és una peça formada per un conjunt de jaqueta i faldilla amb estructura de polissó de color gris perla i marró. Va ser adquirit el 2009 en una subhasta a la casa Balclis per la Generalitat de Catalunya a petició del Museu d’Història de Catalunya. Es tracta d’un vestit de viatge de seda i vellut. Els botons porten decoració amb kiwis i van ser col·locats a Austràlia, on la propietària va fer una estada. Malauradament, desconeixem l’autoria de la peça perquè en aquella època la majoria de vestits eren de confecció anònima i en molts casos domèstica, i no presenta cap tipus de distintiu que ens permeti reconèixer la seva procedència.

Políticament, el segle XIX fou un període amb una profunda inestabilitat. Durant la primera meitat del segle, les guerres, les revoltes i les revolucions van ser nombroses. Alguns d’aquests conflictes es van produir per la lluita d’interessos entre els partidaris del liberalisme i els partidaris de l’Antic Règim i la tradició. La victòria dels partidaris del model liberal va determinar el viratge econòmic cap a la industrialització seguint les lògiques capitalistes. La política no es va estabilitzar fins al 1875, amb la Restauració borbònica, i la implementació del sistema bipartidista.

El vestit és el reflex de l’opulència de la classe social burgesa. La crisi de l’Antic Règim, la construcció de l’estat liberal i la revolució industrial foren els principals motius de l’eclosió d’aquesta classe social. La burgesia s’erigí en la classe dominant i transformà la societat al seu gust. A partir d’aquí, va sorgir una nova manera d’entendre el comerç, el consum, l’oci i les relacions socials.

La fortuna d’aquesta burgesia provenia, en gran manera, de la indústria de les filatures i del seu comerç. L’aparició de les fàbriques inicialment es va donar principalment a Barcelona i el seu entorn, per la proximitat del port, des d’on s’importava el carbó necessari per fer-les funcionar. Posteriorment es va recórrer a la força hidràulica i van aparèixer les colònies industrials a les lleres dels principals rius del país.

Els canvis socioeconòmics i el creixement demogràfic de les ciutats van comportar una sèrie de transformacions urbanes. La més coneguda d’aquestes transformacions és l’enderrocament de les muralles i la implementació del Pla Cerdà, el 1854, per ordenar el creixement de Barcelona. La ciutat va créixer i la burgesia ho va aprofitar per demostrar el seu poder amb la construcció d’edificis de bella factura. Sense el mecenatge d’aquesta classe social, el Modernisme no s’hauria pogut desenvolupar amb la plenitud que coneixem.